Castell de Miravet
Capital de la província templera: un convent-fortalesa damunt l'Ebre, amb el Cap de la Vila als seus peus.
Castell de Peníscola
Castell templer i vila emmurallada sobre el penyal el 1415, quan era la seu pontifícia de Benet XIII, el Papa Luna.
Castell de la Suda
La Suda de Tortosa: ciutadella andalusina del s. X, repartida el 1148 entre conqueridors i templers, palau reial des del 1294 i avui parador.
Castell de Flix
El castell vell i la vila de Flix cap al 1410, baronia de Barcelona i port blader sobre el meandre de l'Ebre, comparats amb l'actualitat.
Castell de Móra d'Ebre
Castell andalusí, després cap de la baronia d'Entença, sobre l'Ebre: el castell i la vila cap al 1300, comparats amb l'estat actual.
Castell d'Amposta
Castell andalusí refet pels hospitalers sobre una plataforma rocosa vora l'Ebre, defensat per tres fossats i destruït pel setge reial de 1466.
Castell del Compromís (Casp)
Palau fortificat dels hospitalers sobre la Penyassa de Casp, on el 1412 nou compromissaris van elegir Ferran d'Antequera rei d'Aragó.
Castell de Montsó
Fortalesa andalusina convertida el 1143 en el principal convent-castell templer de la Corona d'Aragó, on es va criar el rei Jaume I.
Castell de Mequinensa
Castell-palau gòtic dels Montcada sobre la confluència de l'Ebre i el Segre, amb la vila medieval al vessant, avui enderrocada i en part sota l'aigua.
Castell d'Ulldecona
Fortalesa andalusina de frontera convertida pels hospitalers en comanda (1227), amb torre rodona, torre de l'homenatge i l'església de Santa Maria.
Castell de Gardeny
Comanda templera fundada després de la conquesta de Lleida (1149), amb un castell-palau i l'església de Santa Maria, envoltada segles després per baluards moderns.
Castell d'Horta de Sant Joan
Horta, castell i comanda templera des del 1174 i després hospitalera, era una vila closa al cim d'un turó de la Terra Alta.
Castell de Cardona
Castell, canònica romànica de Sant Vicenç i vila closa de Cardona cap al 1400, quan els comtes de la sal hi residien encara.
Castell d'Ascó
Comanda templera sobre una carena damunt l'Ebre, amb la moreria als seus peus.